Cresta de la Coma de Gelis
Malgrat ser una escalada ben senzilla, la Cresta de la Coma de Gelis bé val una visita, encara que només sigui per gaudir de les exclusives vistes sobre les parets principals de Sant Llorenç.
Malgrat ser una escalada ben senzilla, la Cresta de la Coma de Gelis bé val una visita, encara que només sigui per gaudir de les exclusives vistes sobre les parets principals de Sant Llorenç.
Interessant via de concepció esportiva que amb la seva homònima de la Pala Alta conformen dos maneres d’entendre l’escalada. El primer llarg és un compendi de tècniques, amb un primer tram atlètic, de cantell agraït que ens mena, prèvia superació d’una panxa, a una secció més tècnica, on l’adherència i el gest prenen tot el…
La viatge Astral és com un bon vi, elaborat amb diferents varietats, que van des dels matisos de la placa més exquisida, passant per uns tocs d’artificial amb l’esperit més acròbata i rematant-ho amb una bona dosi de fissures que esdevenen protagonistes de ple dret. Per gaudir hem de fer-ho poc a poc, amb la…
Acabant d’exprimir aquest pany de la banda esquerra de la Paret de la Formiguera trobem la Via del Barbes, tot just a l’esquerra de la Savina Wall. Un itinerari sense gaire substància amb un primer llarg de tràmit per anar a buscar el mur que escalem al segon. La via, com totes les del sector…
A l’amortitzada banda esquerra de la Paret de la Formiguera trobem aquests dos curts itineraris, divertits i ben equipats, que bé ens poden servir per acabar d’arrodonir la jornada. Menció especial a la tirada de la Joe Bonamassa, una placa exel·lent de continuïtat sobre bons cantells.
A l’extrem est de la Paret de la Formiguera trobem aquesta interessant via. Amb un primer llarg de diedre atlètic i passos elegants i una segona tirada amb un final aeri, esdevé el complement ideal per acabar d’arrodonir la jornada a la zona.
A l’esquerra de la Via Normal s’han equipat un parell d’itineraris indicats per iniciar-se en vies de més d’un llarg. El de més a l’esquerra, la via Savina Wall, és una ruta d’escassa dificultat, generosament equipada amb parabolts que esdevé un terreny de joc ideal per a la iniciació. Per repetir-la només ens caldran 8 cintes.
Enfilem a repetir la preciosa Original a l’Esperó Sud, via de tall clàssic i flaires alpins, farcida de passatges interessants, ben equipada i de grau molt moderat, resultant una via d’allò més recomanable. Trobem xemeneies, plaques i fissures que ens faran fruir de l’escalada i de les vistes sobre l’embassament de Sant Llorenç de Montgai.
Per celebrar les 300 piades del bloc tinc la sort de repetir aquesta preciosa via, que juntament amb la Isaac-Gabriel són les dues grans clàssiques de la Paret de l’Ós; i ho faig de la mà d’un dels seus aperturistes, en Jordi Vidal, que em guia per la paret amb aquella passió pròpia del qui…
A l’extrem dret de l’Esperó Remacha, tot just a la dreta de la Cristian Gutiérrez hi trobem la darrera via oberta en aquest amortitzat pany de paret: Los Diablillos. Es tracta d’una via de dos tirades, generosament equipada i de dificultat molt assequible que va cercant l’espai lliure d’aquesta part de la paret, amb un…
Els termes atlètic i continuïtat prenen tot el seu sentit en aquesta fabulosa via, amb un conglomerat de gra gros que ens ofereix totes les preses que podem desitjar per progressar per aquesta descarada línia, guanyant el Cilindre pel seu vessant més arrogant. De dificultat bastant homogènia, amb cap pas especialment més difícil que la…
La Joan Enric Farreny,de tall clàssic i re-equipada l’any 2008, guanya interès a mida que anem sumant llargs, essent el quart i el cinquè els més remarcables, per les grans possibilitats d’escalar-los completament en lliure. El darrer, comú amb la Martinetti, resta pràcticament des-equipat i serà l’unica part de la via on haurem d’emplaçar assegurances…
Just a l’extrem est de la Paret de l’Ós, quan aquesta perd definitivament alçada, trobem l’encertada Quimèrica Laxitud, via esportiva que va cercant la lògica d’aquesta banda de la paret, resseguint fissures i endevinant la millor opció. Totalment equipada amb parabolts i algun burí en bon estat, només haurem de menester 8 cintes exprés. Especialment…
A la dreta de la Normal de la Paret del Pont s’enfila una marcada fissura per on transcorre la via Tascons. Itinerari des-equipat d’una sola tirada, esdevé un terreny de joc perfecte per l’escalada neta, on podrem auto-protegir-nos perfectament a base de friends (més aviat grans) i encastadors. Per acabar d’arrodonir la jugada continuem un…
Segurament la modesta Normal de la Paret del Pont ha estat una de les primeres vies per molts escaladors de ponent. Dues tirades senzilles i amb roca més bona del que pugui deixar entreveure una primera ullada són prou al·licient per repetir aquesta tranquil·la via, que pot servir per completar un dia d’escalada a Sant…
Al marge dels sectors més concorreguts de Sant Llorenç la Paret del Pont resta mig oblidada i passa per discreta a un inevitable segon pla. Tot i així, aquest pany conté un bon grapat de vies més aviat curtes, moltes mig o des-equipades, que intenten amortitzar aquest rocam barreja de conglomerat i calcari d’una qualitat…
La soferta Via Normal de l’Esperó Remacha té una variant d’allò més suggerent al segon llarg: es tracta de 25 metres que desplomen lleugerament a la part superior, sempre amb cantell molt generós i amb la firma d’en Jordi Marmolejo, tota una garantia. Una bona opció per combinar amb altres vies dels voltants, on només…
L‘Esperó Remacha és potser un dels panys de paret més aprofitats de Sant Llorenç de Montgai. La Cristian Gutiérrez és una via de caire esportiu, completament equipada, que aprofita avarament l’espai lliure a la dreta de la Via Normal traçant tres llargs de dificultat mitjana. Amb bona roca, ràpida i rapelable esdevé una opció interessant…
Al Barranc Salat, accident que separa la Paret de l’Os de la Paret del Pont, hi trobem el Penyal de Sant Llorenç, una modesta agulla d’una vintena llarga de metres, vertical i amb bona roca, que només veure-la convida a que ens hi enfilem, tant sols pel plaer que comporta. Tres vies ens duen al…
L‘Esperó Remacha és un dels panys més concorreguts de Sant Llorenç: aproximació inexistent, verticalitat i roca de primera són un bon incentiu. La ruta proposada és una combinació dels dos primers llargs de la Via Normal i el darrer de la Cristian Gutiérrez, aconseguint així un itinerari directe, mantingut i totalment equipat. La via és…
Al sempre pintoresc Sant Llorenç de Montgai, on semblava que tot estava obert, en Juan Gutiérrez equipa aquesta evident cresta, que potser per poc visible, havia passat desapercebuda. La via, sobre-equipada miri com es miri, amaga un parell de passatges prou interessants, tot i que per la seva pròpia naturalesa esdevé una escalada discontinua i…
La Paret del Pont és l’aneguet lleig de Sant Llorenç; deixada de banda, amb una alçada modesta i un aspecte poc engrescador. No obstant, amaga algun itinerari que prou paga la pena, com la Normal o la Integral Pim-Pam, que ens poden servir per acabar d’arrodonir la jornada d’escalada. Aquesta darrera, aprofita la via Tita-Pon,…
La clàssica del Cilindre, lògica, elegant i sobre roca prou bona. Aprofita l’evident diedre per guanyar el cim del Cilindre. La via original consta de dos llargs, nosaltres hem ressenyat un tercer, d’entrada, amb molt bona roca i que ens permetrà allargar aquesta divertida escalada.
La Carles Andrés és una espectacular xemeneia que separa la paret del Cilindre de la paret de les Xinxetes. Profunda, ampla i amb un flanqueig final apoteòsic amb tot el buit sota els peus, desprèn lògica i classicisme de dalt a baix. La via es troba poc equipada, però farem amb unes quantes bagues per…
Lleugerament més difícil que la seva popular veïna, la Martinetti, la Garrets-Eusebi és una divertida via de concepció esportiva completament equipada per gaudir del peculiar calcari de la Paret de la Formiguera. Mantinguda en V/V+ i amb passos força divertits segur que ens deixa un bon regust de boca. Una bona opció és combinar les…
Fent referència a Sant Llorenç de Montgai en Pep Soldevila diu en el seu llibre Les 100 millors escalades de Catalunya “Escalar aquí és abans que res una experiència relaxant: roca perfecta, reunions còmodes, i la vista que s’eixampla progressivament amb l’alçada, per descobrir-nos la bellesa del meandre que formen les aigües de l’embassament…” És…
La primera cosa que crida l’atenció d’aquesta via és el tipus de roca, combinació de calcari i conglomerat, que a primer cop d’ull ens fa dubtar de la seva solidesa. Després, a mida que anem guanyant metres, ens adonem que els nostres dubtes són infundats. La via és ràpida i sostinguda, permet-nos guanyar el cim…
La Normal de la Paret de la Formiguera és una línia senzilla ideal per iniciar-se en via llarga. Acabar per la variant Sortida Directa li dóna una mica més de caràcter. Al tractar-se d’una via ràpida es converteix en una bona opció per combinar amb altres rutes de la paret com la Martinetti o la…